El dia de la reixeta.

The true expression of a people is in its dance and in its music.
Bodies never lie.

Agnes de Mille

No mistakes in the tango, not like life.
[...] You make a mistake, get all tangled up… just tango on.
Al Pacino, Scent of a Woman.

La felicitat es traduïa en aquells petits trossos de confeti a l'altre costat de la reixeta i el clap de cel clos que li era permès hi veure. Amunt. A baix. Molt sovint no sentia res més enllà del soroll de les dolçaines, els tamborins, el nens encara tan innocents, tan conformats amb la felicitat traduïda en trossets de confeti i de cel obert des d’allà baix. Molt sovint no era més que un altre fil de la bovina buscant l'inici del cabdell, això que tothom cercava, que ningú trobava, però. Molt sovint els carrers grisos; molt sovint les llambordes des de les voreres mirant-li amb indiferència; la seguretat  de saber-se ningú entre un munt, un món de ninguns, fent la cercavila. Tot un any esperant, essent. No, cap, poc ni gaire. Molt sovint preferint la reixeta que li tancava dintre, el soroll, els crits dels nens tan innocents, tan conformats des d'allà baix amb la felicitat -globus ple d'aire desconegut; nens com ell mateix, tot desitjosos del dia que, amb els ulls mig closos per la reixeta–porta–a–la–felicitat–traduïda, pel cartó del cap gros, el dia en el qual seria algú per aquells altres ulls que, molt sovint, li feien desitjar, amb el cor cansat pel pes de la disfressa, el dia de la reixeta. Quan tothom ballaria al seu ritme, sota l'ordre dels seus pas, de les seves palmades. Quan els carrers serien una mica més seus i al fi podia passejar-se, desitjar de la mà de la seva angoxia–estel  i deixar-la escapar per entre els fils de la reixeta. Quan el món seria dels nans fent una xambanga de gegants...

Pels gegants del Casc Antic.
Resistents al pas dels temps, sempre ballant...