The true
expression of a people is in
its dance and in its music.
Bodies never lie.
Bodies never lie.
Agnes de Mille
No mistakes in the tango, not like life.
[...] You make a mistake, get all tangled up… just tango on.
Al Pacino, Scent of a Woman.
La felicitat es traduïa en
aquells petits trossos de confeti a l'altre costat de la reixeta i el clap de
cel clos que li era permès hi veure. Amunt. A baix. Molt sovint no sentia res
més enllà del soroll de les dolçaines, els tamborins, el nens encara tan
innocents, tan conformats amb la felicitat traduïda en trossets de confeti i de
cel obert des d’allà baix. Molt sovint no era més que un altre fil de la bovina buscant
l'inici del cabdell, això que tothom cercava, que ningú trobava, però. Molt sovint els carrers
grisos; molt sovint les llambordes des de les voreres mirant-li amb
indiferència; la seguretat de saber-se
ningú entre un munt, un món de ninguns, fent la cercavila. Tot un any esperant, essent. No, cap, poc ni gaire. Molt sovint
preferint la reixeta que li tancava dintre, el soroll, els crits dels nens tan
innocents, tan conformats des d'allà baix amb la felicitat -globus ple d'aire
desconegut; nens com ell mateix, tot desitjosos del dia que, amb els ulls mig
closos per la reixeta–porta–a–la–felicitat–traduïda, pel cartó del cap
gros, el dia en el qual seria algú per aquells altres ulls que, molt sovint, li feien desitjar, amb
el cor cansat pel pes de la disfressa, el dia de la reixeta. Quan tothom ballaria
al seu ritme, sota l'ordre dels seus pas, de les seves palmades. Quan els
carrers serien una mica més seus i al fi podia passejar-se, desitjar de la mà de
la seva angoxia–estel i deixar-la
escapar per entre els fils de la reixeta. Quan el món seria dels nans fent una
xambanga de gegants...
Pels gegants del Casc Antic.
Resistents al pas dels temps, sempre ballant...
Resistents al pas dels temps, sempre ballant...
